Live coding

A Study in Keith és una actuació de codificació viva musical en Impromptu d'Andrew Sorensen.

La codificació en directe (live coding en anglès),[1] a vegades anomenada programació instantània [2] o programació conversacional, fa que la programació sigui una part integral del programa en execució.[3]

És més destacat com a forma d'arts escèniques i com a tècnica de creativitat centrada en l'escriptura de codi font i l'ús de programació interactiva d'una manera improvisada. La codificació en viu s'utilitza sovint per crear mitjans digitals basats en el so i la imatge, així com sistemes de llum, dansa improvisada i poesia,[4][5] encara que és particularment freqüent en la música per ordinador generalment com a improvisació, tot i que es pot combinar amb la composició algorítmica.[6] Normalment, el procés d'escriptura del codi font es fa visible projectant la pantalla de l'ordinador a l'espai de públic, amb formes de visualitzar el codi en una àrea d'investigació activa.[7] Les tècniques de codificació en directe també s’utilitzen fora de la performance, com per exemple en la producció de so per a pel·lícules [8] o treballs audiovisuals per a instal·lacions artístiques interactives.[9] A més, la interconnexió entre ordinadors permet realitzar aquesta pràctica en xarxa en grup.

La figura del codificador en viu és qui realitza l'acte de codificació en directe, generalment "artistes que volen aprendre a codificar i codificadors que volen expressar-se" [10] o en termes de Wang & Cook el "programador / intèrpret / compositor".[2]

La codificació viva és també una tècnica cada cop més popular dins programació-va relacionar conferències i presentacions de conferència, i ha estat descrit com a "pràctica millor" per conferències d'informàtica per Mark Guzdial.[11]

  1. Collins, N., McLean, A., Rohrhuber, J. & Ward, A. (2003), "Live Coding in Laptop Performance Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine.", Organised Sound 8(3): 321–30. doi:10.1017/S135577180300030X
  2. 2,0 2,1 Wang G. & Cook P. (2004) "On-the-fly Programming: Using Code as an Expressive Musical Instrument", In Proceedings of the 2004 International Conference on New Interfaces for Musical Expression (NIME) (Nova York: NIME, 2004).
  3. Alan Blackwell, Alex McLean, James Noble, Jochen Otto, and Julian Rohrhuber, "Collaboration and learning through live coding (Dagstuhl Seminar 13382)", Dagstuhl Reports 3 (2014), no. 9, 130–168.
  4. Magnusson, T. (2013). The Threnoscope. A Musical Work for Live Coding Performance. In Live 2013. First International Workshop on Live Programming.
  5. , 28-08-2009.
  6. Collins, N. (2003) "Generative Music and Laptop Performance Arxivat 2014-05-14 a Wayback Machine.", Contemporary Music Review 22(4):67–79.
  7. McLean, A., Griffiths, D., Collins, N., and Wiggins, G. (2010). Visualisation of live code Arxivat 2011-03-21 a Wayback Machine.. In Electronic Visualisation and the Arts London 2010.
  8. Rohrhuber, Julian. Artificial, Natural, Historical in Transdisciplinary Digital Art. Sound, Vision and the New Screen. Springer Berlin Heidelberg, 2008, p. 60–70 [Consulta: 20 febrer 2021].  Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine.
  9. «Communion by Universal Everything and Field.io: interview». [Consulta: 5 febrer 2013].
  10. Bell, Sarah. «Live coding brings programming to life - an interview with Alex McLean». Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 2 març 2016].
  11. Guzdial, Mark. «What students get wrong when building computational physics models in Python: Cabellero thesis part 2», 01-08-2011. [Consulta: 5 febrer 2013].

Developed by StudentB