Back Live coding English Live coding Spanish Koodilaiv Estonian Live coding French Live coding Italian 現場編碼 ZH-YUE
La codificació en directe (live coding en anglès),[1] a vegades anomenada programació instantània [2] o programació conversacional, fa que la programació sigui una part integral del programa en execució.[3]
És més destacat com a forma d'arts escèniques i com a tècnica de creativitat centrada en l'escriptura de codi font i l'ús de programació interactiva d'una manera improvisada. La codificació en viu s'utilitza sovint per crear mitjans digitals basats en el so i la imatge, així com sistemes de llum, dansa improvisada i poesia,[4][5] encara que és particularment freqüent en la música per ordinador generalment com a improvisació, tot i que es pot combinar amb la composició algorítmica.[6] Normalment, el procés d'escriptura del codi font es fa visible projectant la pantalla de l'ordinador a l'espai de públic, amb formes de visualitzar el codi en una àrea d'investigació activa.[7] Les tècniques de codificació en directe també s’utilitzen fora de la performance, com per exemple en la producció de so per a pel·lícules [8] o treballs audiovisuals per a instal·lacions artístiques interactives.[9] A més, la interconnexió entre ordinadors permet realitzar aquesta pràctica en xarxa en grup.
La figura del codificador en viu és qui realitza l'acte de codificació en directe, generalment "artistes que volen aprendre a codificar i codificadors que volen expressar-se" [10] o en termes de Wang & Cook el "programador / intèrpret / compositor".[2]
La codificació viva és també una tècnica cada cop més popular dins programació-va relacionar conferències i presentacions de conferència, i ha estat descrit com a "pràctica millor" per conferències d'informàtica per Mark Guzdial.[11]
- ↑ Collins, N., McLean, A., Rohrhuber, J. & Ward, A. (2003), "Live Coding in Laptop Performance Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine.", Organised Sound 8(3): 321–30. doi:10.1017/S135577180300030X
- ↑ 2,0 2,1 Wang G. & Cook P. (2004) "On-the-fly Programming: Using Code as an Expressive Musical Instrument", In Proceedings of the 2004 International Conference on New Interfaces for Musical Expression (NIME) (Nova York: NIME, 2004).
- ↑ Alan Blackwell, Alex McLean, James Noble, Jochen Otto, and Julian Rohrhuber, "Collaboration and learning through live coding (Dagstuhl Seminar 13382)", Dagstuhl Reports 3 (2014), no. 9, 130–168.
- ↑ Magnusson, T. (2013). The Threnoscope. A Musical Work for Live Coding Performance. In Live 2013. First International Workshop on Live Programming.
- ↑ , 28-08-2009.
- ↑ Collins, N. (2003) "Generative Music and Laptop Performance Arxivat 2014-05-14 a Wayback Machine.", Contemporary Music Review 22(4):67–79.
- ↑ McLean, A., Griffiths, D., Collins, N., and Wiggins, G. (2010). Visualisation of live code Arxivat 2011-03-21 a Wayback Machine.. In Electronic Visualisation and the Arts London 2010.
- ↑ Rohrhuber, Julian. Artificial, Natural, Historical in Transdisciplinary Digital Art. Sound, Vision and the New Screen. Springer Berlin Heidelberg, 2008, p. 60–70 [Consulta: 20 febrer 2021]. Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine.
- ↑ «Communion by Universal Everything and Field.io: interview». [Consulta: 5 febrer 2013].
- ↑ Bell, Sarah. «Live coding brings programming to life - an interview with Alex McLean». Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 2 març 2016].
- ↑ Guzdial, Mark. «What students get wrong when building computational physics models in Python: Cabellero thesis part 2», 01-08-2011. [Consulta: 5 febrer 2013].